Molta gent sospira on passa el temps, no saben que el temps dels dits s’allunya.
Quan era jove, sempre vaig pensar que el temps en té molts, i sabia que el temps desapareixia, però encara ho veia caure. Tot i que el temps no es rendeix, no m’importarà, però quan ho necessiti realment, trobaré que tot no pot tornar enrere. Mirant -me a mi mateix en els anys del temps, no queda res, només lamenta, el temps és just per a tothom, però molta gent no té nostàlgia durant el temps, cosa que no s’aturarà mai.
Quan podem entendre el preuattempsés, tots trobem a faltar el moment feliç. Quan no hem donat res als nostres pares a canvi, quan tots sospirem sobre el temps d’envelliment, quan tot s’ha desdibuixat, aleshores podrem escoltar el sospir del temps.
Quan entenem realment cap a on va el temps, trobarem que el temps no afavoreix cap gent, el temps no pot tornar enrere i sabrem que "cada polzada de temps és un or, cada polzada d'or és difícil de comprar".